MES LLEIS = MENYS LLIBERTAT

Aquests dies s’està parlant als mitjans del Projecte de Llei del nou Codi Civil Català. Aquest Projecte inclou un article que obliga als pares de fills adoptats a dir-li als seus fills que són adoptats.

Hem sembla una atrocitat i autentica ingerència en els drets de les persones a la llibertat d’escollir. On queda la llibertat dels pares basada en els seus principis o ètica a dir als seus fills aquest tipus de coses?. On queda la llibertat de poder valorar per part dels pares si es apropiat o no pel seu fill que sàpiga aquesta informació o no?. On queda la llibertat dels pares de saber si aquesta informació li farà be o mal al seu fill?. On queda la llibertat dels pares de poder triar el millor moment de fer-ho, analitzant les circumstancies personals de la família, entorn del fill, edat, estat d’ànim...?

On arribarem!! Al pas que anem, aviat les lleis ens deixaran poc marge per poder triar i prendre decisions, d’acord amb els nostres principis, valors i educació. Tot estarà sotmès a normatives i lleis que ens diran si això o allò es pot fer i quan ho he de fer.

L’estat de dret basat en la llibertat de les persones cada vegada esta mes hipotecat i els que hi estem immensos tenim menys llibertats i els polítics triats pel poble intenten que el ciutadans siguem borregos que circulem pels camins marcats i pautats i com menys ens desviem del camí millor.

següent post↓ - siguiente post↓ - next post↓ - prochain post↓ - nächsten post↓

Ja tenim un nou local d’oci

Finalment ja s’ha inaugurat la nova sala polivalent NOOVO. ja podem gaudir d’aquesta sala llargament anunciada. Ahir dimecres es va fer la presentació oficial mitjançant invitacions. La meva concretament va arribar via e-correu. Fet que hem sembla un bon símptoma de que es pensa fer servir àmpliament les noves tecnologies per publicitar les activitats.
El local estava ple de convidats amb molta curiositat per veure el nou espai. El DJ convidat per donar ambient a l’acte va ser Miqui Puig.

La sala disposa d’una superfície total de 1000 m2 dividida en dos plantes diferenciades. La planta inferior es la destinada a concerts, DJ i sala de ball. La planta superior es la mes tranquil·la i adreçat mes a pub per parlar i sentir música. Aquesta planta es mes petita i te una paret de vidre on es veu la pista de la sala inferior. La façana que dona al carrer es de vidre. Els propietaris no es tanquen portes a fer-hi qualsevol mena d’acte i es pot llogar la sala per actes empresarials, sopars privats amb festa posterior i actes de divers caire.

Inicialment esta previst que obrin els dijous i divendres i cap de setmana.

Els desitjo llarga vida dins de l’oci nocturn de la ciutat i molts èxits. Espero que facin una aposta potent per portar noms amb prestigi del panorama musical alternatiu i Dj consagrats per fer-hi actuacions. La ciutat necessita un local referent que faci de pol d’atracció i provoqui que la gent tingui un altre motiu per visitar-nos.

següent post↓ - siguiente post↓ - next post↓ - prochain post↓ - nächsten post↓

Sembla ser que no sóc l’únic ciutadà de Catalunya que està indignat amb la decisió de Barcelona de demanar el domini punt cat. Fins hi tot hi ha una campanya a Facebook creada per ciutadans indignats com jo que demana la retirada de la petició. Sembla que té un bon suport i ja hi ha 1300 adherits.

A veure si entre tots aconseguim hi hagi mes coherència i solidaritat en aquest país.

següent post↓ - siguiente post↓ - next post↓ - prochain post↓ - nächsten post↓

YES WE CAN

Aquesta matinada finalment s’ha acabat el culebrot de les eleccions presidencials americanes. Estic content per que ha guanyat Barak Obama i estic mes content per poder tancar una pàgina de la història. Estic content per deixar de banda d’una vegada la pregunta que s’ha sentit molt i molt aquests dies. Esta preparat EEUU per donar la presidència a un negre?. Aquesta pregunta queda ja enterrada per sempre i de rebot l’altre que hi va de bracet. Si, una dona també pot ser presidenta del EEUU!!!!

El poble americà ha demostrat que esta preparat per poder donar el comandament del país a algú de raça negra, algú que indiferentment de si es negre o dona, els ha donat esperança per que el canvi es faci realitat. Han dipositat la confiança en algú que ha fet una campanya magnifica i que te un magnetisme indiscutible. Te una capacitat de comunicar espectacular i una capacitat de atreure amb les seves paraules demolidora.

Ara cal veure si el “Yes We Can” es fa realitat. Crec que a partir d’ara hi haurà molts desencantats amb ell, ja que un President no pot arreglar l’economia del país ni en poc temps ni amb molt. L’economia s’arregla per si sola quan ella vulgui. Si que crec que pot abordar grans canvis al seu país i afrontar els grans reptes que te pel davant.

Des d’aquest humil blog li dono la meva enhorabona a tots els ciutadans americans per la seva valentia i al Sr Obama, i l’encoratjo a afrontar les grans decisions que li esperen. Te l’avantatge que pitjor que el Sr Bush no ho pot fer, que ja es una gran cosa.

Congratulations Barak Obama!!! I hope will be a great president of the USA.

següent post↓ - siguiente post↓ - next post↓ - prochain post↓ - nächsten post↓

Nova institució a Barcelona

Al igual que m’emprenya l’actitud feixista i separatista de la capital Catalana, els vull felicitar per la concessió de la seu de la “Unió per la Mediterrània”. Això si, cal que el Govern de la Generalitat o l’Ajuntament de Barcelona, li reconeguin i li agraeixin públicament els esforços al Ministre Moratinos – Quan toca i es merescut, cal fer-ho -. Pel que sembla ha lluitat fort per que es fes realitat la seu a Barcelona de la “Unio per la Mediterranea”.

Ara passarà molt temps i caldrà veure, quan aquesta institució estigui funcionant, que ens aporta a tots nivells. Quines decisions s’adopten pel be de tots els països de la mediterranea i quin profit en treu Barcelona de tot plegat. Molt hem temo que sols serà una nova institució on els seus membres es trobaran per menjar be i en abundància (fet que a Barcelona poden practicar de forma generosa) i que les coses que es puguin derivar de les decisions preses per aquesta institució seran mínimes o inexistents..

següent post↓ - siguiente post↓ - next post↓ - prochain post↓ - nächsten post↓

Domini punt bcn

He llegit en diversos mitjans que l’Ajuntament de Barcelona esta decidit a demanar el domini punt bcn. El fet de disposar del domini punt bcn suposa un cost de 143.000 € d’entrada que cal sumar-hi 38.500 € en concepte de despeses segons publica Vilaweb el dia 5/8/2008. Aquesta valoració inicial de ben segur que quedarà molt per sota del cost final real.

Com sempre es tornen a demostrar les dos Catalunyes. La Catalunya territori i la Catalunya que hi ha dins les fronteres de la capital catalana. Com sempre ells a la seva!.
No tenim ja un domini punt cat on podem registrar les webs els catalans que tenim sentiment de país i sensibilitat per l’orgull de la nostra terra?. Crec que l’Ajuntament de Barcelona es un ens que governa la ciutat i que pertany a Catalunya. A vegades la sensació es que m’equivoco i que Barcelona li agradaria ser independent.

En èpoques de crisis, en la que els ingressos dels ajuntaments han baixat considerablement i Barcelona no es una excepció, no es el millor moment de fer despeses estúpides i inútils com la que suposa el domini punt bcn. Si no tinguéssim un domini punt cat seria encara comprensible. El que haurien de fer es apostar pel domini punt cat i deixar-se de romanços i d’actituds centralistes que molesten a la resta del territori. Si Barcelona vol anar per lliure que ho expressin obertament i la resta del territori ja ens espavilarem per un altre camí.

següent post↓ - siguiente post↓ - next post↓ - prochain post↓ - nächsten post↓

TV3, LA TEVA. NO LA DE TOTHOM.

Primer relataré els fets i després les meves sensacions i que n'opino de tot plegat.

El passat mes de Juny, el programa “Temps d’Aventura” de TV3 va convocar un concurs on s’oferia l’oportunitat de fer un vol amb globus aerostàtic acompanyat d’una estada de cap de setmana. Per participar calia contestar a la plana web del programa a la pregunta de: Per que vols volar amb globus?. Entre les respostes es seleccionarien 10 participants dels quals 3 resultarien guanyadors i serien els escollits amb els seus acompanyants per gaudir del vol en globus.
Ja fa temps que tinc al cap fer un vol amb globus i vaig considerar que no hi perdia res provant-ho. Com que hem sentia molt motivat, hem vaig inspirar i vaig contestar la pregunta i vaig escriure un conte relacionat amb la pregunta i el vol en globus. Vaig buscar ser original i diferent per cridar l’atenció, ja que les bases del concurs deien que es valoraria l’originalitat de les respostes.
Jo ho vaig ser, sense cap mena de dubte.

A finals de juliol em van trucar de TV3 per dir-me que el meu escrit havia resultat finalista entre els 10 escollits i que havia d’anar a TV3 amb la persona que m’acompanyaria amb el vol en cas de resultar guanyador, per fer un casting. Jo estava molt content i pensant que el guanyador estava decidit i que el casting era un pur tràmit. La noia que hem va trucar hem va dir que m’ho havia currat.

El dilluns 28 de juliol a les 6 de la tarda ens vàrem presentar a TV3. Desprès de donar-nos les acreditacions d’entrada ens van fer una prova de camera al costat de la tanca perimetral, asseguts a la gespa, a ple sol. Unes condicions perfectes per no fer ganyotes a la camera, amb el sol de cara.
Ens van formular algunes preguntes sobre el que havia escrit, per que volíem anar amb globus, etc. Al final ens diuen que expliquem un acudit. La meva companya va dir que d’acudits res i es va posar a cantar. Desprès hem va tocar a mi i passats uns segons de dubte, hem vaig decidir per cantar. Jo soc una persona seriosa i hem costa ser espontani en segons quines situacions, com pot ser aquesta. Ens van dir que era per veure la capacitat de reacció de la gent amb a camera.
Tot plegat, 10 minuts i ens van acomiadar dient-nos que l’endemà ens dirien si érem una de les parelles escollides.
L’endemà hem van trucar i em van dir que sentien dir-me que havien escollit a unes altres persones. Fins aquí els fets.

Jo hem sento enganyat, estafat i maltractat per la televisió que en part paguem tots i que els responsables s’enorgulleixen d’anomenat LA TEVA.
Primer que res el tracte rebut el dia del casting. Van ser 200 km de desplaçament, autopista, molèsties pel fet de ser a les 18 hores. Ens van fer una prova de camera a ple sol, asseguts a terra a la gespa. Tot molt rústic, suposo que com que els programa es Temps d’aventura, ja encaixa i la gent traga amb tot.
Ni tant sols ens van oferir fer un vol per les instal·lacions com a cortesia i com a deferència per les molèsties d’haver-hi anat. O regalar-nos una samarreta com a detall. Res de res. Vaig sortir d’allí amb la sensació de que m’havien pres el pel. Hem vaig sentir maltractat i amb la certesa de que no seriem els escollits ja que a mi hem va agafar fora de joc la proposta d’explicar un acudit. I vaig reaccionar amb poca agilitat.

Les bases del concurs deien que es valoraria la originalitat dels escrits per resultar el guanyador, I una merda!!!!!!!!!!. Finalment el que va decantar la balança va ser el fet de que siguis mes graciós, de que expliquis l’acudit mes bo o que siguis mes espontani amb la camera. Jo hem pregunto si te res a veure volar amb globus amb el fet de explicar acudits graciosos. Aquest es el factor que fa decidir si ets mereixedor del premi. El fet d’explicar una historia original, d’esprémer el cervell per inventar quelcom diferent no es valora per res, sols per que vagis a TV3 a seure a la gespa i amb el sol a la cara a veure si ets capaç d’explicar un acudit bo.

Si volen que la gent no es senti enganyada i que no dipositin falses esperances en creure que el fet d’haver escrit alguna cosa original, per intentar ser millor que els altres, farà que li donin el premi. Millor que facin una selecció prèvia per pur sorteig. Seria mes honest i llavors segur que ni tant sols m’hagués inscrit ja que no crec en l’atzar. M’hagués estalviat mals de cap i disgustos.

La indignació que vull expressar en aquest escrit es la mateixa que vaig expressar a la noia que hem va trucar de TV3.

Ja ho sabeu, Si us creieu que us donaran un premi pel fet de ser originals o diferents, o al menys intentar-ho, sapigueu que no es així. Us el donaran si expliqueu un bon acudit el dia del casting. Per tant si sou persones que com jo, no recordem els acudits, ja que tenim poca gràcia explicant-ne, porteu-ne un parell de preparats. Si sou espontanis, reaccioneu ràpid i l’acudit es bo teniu opcions de que us concedeixin el premi en qüestió. Una cosa tinc clara, TV3 deixarà de comptar amb la meva participació en els concursos que puguin convocar en un futur.

següent post↓ - siguiente post↓ - next post↓ - prochain post↓ - nächsten post↓

FUTBOL, CASPA I SENYERES

Redactat 1/07/08

Aquest mes de juny ens hem empatxat de mostres de espanyolisme aferrissat amb un bombardeig continu de talibanisme espanyol. Aquesta es un estratègia d’una cadena de TV que tenia que amortitzar la morterada de diners que ha pagat pels drets del Europeu.
Espanya s’ha bolcat i s’ha apuntat a l’estratègia de CUATRO i degut als bons resultats de la selecció els ha sortit rodo.

El que hem tingut que viure dia rere dia és el que segurament ha passat als països que han arribat lluny al Euro 2008. Segur que el mateix ha succeït a Turquia, Rússia, Alemanya... Per tant ho accepto i ho entenc com una manifestació de país arrossegada per un fet que uneix a tots els ciutadans d’un país com es el futbol.
La diferencia es que aquest país esta format per molt territoris diferents que tenen sensibilitats diferents davant de les manifestacions patriòtiques i dels símbols de país com “La roja”, la selecció de tots els Espanyols.

Tot aquest sentiment de seguiment de la selecció de futbol, s’ha associat amb el lluir per tot arreu la samarreta de la selecció i enarborar la senyera espanyola. Fins aquí tot correcte i no gens diferent d’altres països representats en aquest europeu.

El mes molest i emprenyador de tot plegat per la meva sensibilitat mes catalana que espanyola es la caspa del senyor Camacho com a comentarista de CUATRO. Jo entenc com a col·laborador d’un equip de locutors un senyor del mon del futbol que pot aportar un valor afegit a les retransmissions, comentant aspectes tàctics, de moviment dels jugadors, etc. Aquesta feina l’ha fet a les mil meravelles i de forma elegant un senyor que es diu Quique Sanchez Flores. Aquest es un entrenador de futbol que parla amb propietat, afegeix dades tècniques a les retransmissions i parla be i de forma educada, sense afegir aspectes patriòtics que entenc sobrants. Amb el senyor Camacho, els aspectes tècnics passen a un segon pla i el que mes traspua, com les seves camises suades en èpoques passades d’entrenador, es el seu talibanisme espanyol. No discuteixo els seus coneixements, però si la seva forma de manifestar patriotisme i caspa hispànica quan la seva feina entenc que hauria de ser la d’aportar informació d’aspectes futbolístics.

Suposo que com a mi, ha molestat a molts d’altres que ens miràvem el futbol com un espectacle en el que sentíem simpatia per la selecció, sense icones (Raul, Cañizares, Albelda...) i gent del futbol, d’equip que ens cauen be. Aquest paio espatllava amb les seves frases patriòtiques, totes les simpaties que podessis sentir per la selecció.

Un dels aspectes que mes m’ha decebut és la poca valentia dels membres catalans de la selecció Espanyola. Cap d’ells s’ha atrevit a portar la normalitat a la selecció i a les manifestacions d’alegria durant la celebració. Cap d’ells s’ha atrevit a lligar-se una senyera Catalana a la cintura com si fos una faldilla com el que si que ha fet el Sergio Ramos amb la bandera d’Andalusia. Segur que les repercussions haguessin sigut molt grans en aquest cas. No ha succeït així en el cas del Sergio Ramos. Cap comentari al respecte, normalitat absoluta al fet de que portes la seva bandera.
Diferent hauria sigut de ben segur, que el Cesc, Xavi, Capdevila, haguessin portat una Senyera durant la celebració. Quin signe de normalitat mes maco i mes atrevit!! No ha estat així, quina llàstima!! Un altre oportunitat perduda per assolir la normalitat a Espanya i una decepció personal.

següent post↓ - siguiente post↓ - next post↓ - prochain post↓ - nächsten post↓

AUTOPISTA AP7

Redactat 17/06/08

Ja fa mesos que l’empresa adjudicatària de l’autopista AP7 ens esta oferint un servei penós i tercermundista per una via ràpida de peatge (no pas barat) com es la AP7. Concretament hem refereixo al tram de Tarragona a Vilafranca en el que s’està realitzant el llargament reclamat tercer carril.

Els ha costat una eternitat cedir a les pressions ciutadanes i suposo i espero, que del govern, per que executessin el tercer carril en aquest tram. Mentre duren les obres ens ofereixen una via ràpida entre barreres de formigó i senyalització horitzontal de color groc, en la que fa por avançar un camió enganxat per un costat a una barrera de formigó i per una massa de ferro de grans dimensions per l’altre i moltes vegades trepitjant una ratlla amb una banda rugosa que fa soroll. Tot plegat mes apropiat per un videojoc que per una via real de pagament i vital pel trànsit d’aquest país.

Actualment hi ha molts trams que ja no saps per una has de passar: Línies blanques anul·lades, grogues que han perdut intensitat amb el pas dels temps i marca de repintat. Tot plegat una incertesa contínua que genera que no sàpigues en quin carril t’has de posar.
Per acabar-ho d’adobar, ahir la nit en sentit Tarragona em vaig trobar en molts trams obres de pavimentació, amb un escampall de cons per tot arreu que en alguns trams deixaven la circulació restringida a un sol carril.

El que mes m’indigna es que ens ofereixin una via en obres i en condicions lamentables al mateix preu que en les condicions normals. No entenc com tots plegats tolerem que ens segueixin cobrant la tarifa normal per una servei mes propi d’una esport de risc i de videojoc. Un servei que ofereix un tram de via limitat a velocitat màxima de 80 Km/h que els usuaris paguem per una via de 120 Km/h.

Si ABERTIS fos una empresa seriosa i amb ganes de millorar la seva imatge dins la societat hauria de rebaixar de forma automàtica els seus peatges a raó del servei ofert. Si ens ofereixen una servei limitat a 80 Km/h, que suposa un 33% de reducció respecte el límit establert pel codi de circulació en autopista, que ens rebaixin l’import del peatge del tram en la mateixa proporció. Aquesta seria una mesura honesta, que faria que els soferts i timats ciutadans ens sentíssim millor tractats per ABERTIS i que millores la percepció que tenim d’ella, que crec que es molt nefasta. Al menys la meva es que sols volen guanyar calers, independentment del que ofereixen. Tan els fa que hi hagin cues quilomètriques durant les famoses operacions sortida o tornada o que hi hagi dos carrils estrets entre barreres de formigó per circular. Ells segueixen aplicant la tarifa estandar i el usuari “a tragar i a callar” i a jugar a la consola com si estes en un videojoc, amb la diferència que al sofà de casa, un no es juga la vida però en una via com la AP7 actual si.

TURISME RURAL

Redactat: 16/06/2008

Aquest cap de setmana hem anat a visitar uns amics a Olot i ens hem allotjat a un establiment de turisme rural de Sant Joan Les Fonts. Una masia del segle XIV rehabilitada molt maca. L’entorn magnífic on es troba i el que ofereix la casa no justifica el preu segons el meu punt de vista.

Els mon rural del nostre país ens hem abocat a recuperar masies o cases antigues sota el paraigua del turisme rural. Entenc que la forma de poder aconseguir els diners per poder rehabilitar una masia es per destinar-la a turisme rural. La despesa que suposa es molt elevada i el fet de destinar-la a turisme rural suposa que a llarg termini es pugui recuperar la inversió i faciliti en molt casos que les entitats bancàries facilitin els préstec als propietaris per la rehabilitació. Moltes d’aquestes cases son utilitzades pels seus propietaris com a habitatge personal i part de la casa a allotjament. Els propietaris gaudeixen de la casa rehabilitada i condicionada i pretenen que els que hi anem per allotjar-nos-hi paguem la rehabilitació.

Em sembla excessiu que sigui igual o mes car el mateix servei (dormir i esmorzar) en una casa rural que en un hotel. Quina infraestructura suporta un allotjament de turisme rural?. Normalment no hi ha personal de servei, no hi ha recepció, no hi ha personal de manteniment i moltes vegades ni personal de neteja. Aquests serveis si que els te un hotel. La propietat fa la poca feina que cal fer. L’import d’un allotjament en un hotel te un cost que suporta pagar sous de personal i despeses dels serveis oferts. Un allotjament de turisme rural no ofereix res mes que un entorn idíl·lic, un entorn rural i para de comptar.
No hem sembla lògic ni normal que costi mes diners allotjar-se a turisme rural que a un hotel.

Solidaritat del territori

17/03/2008

Solidaritat del territori.

Avui he sentit al Sr Alcalde de Barcelona en referència a l’aigua que es portarà en vaixells cisterna des de Tarragona apel·lant a la solidaritat “Avui per tu i demà per mi”. Diu que potser en un futur altres llocs del territori passaran per alguna necessitat i se’ls haurà d’ajudar i Barcelona ho farà.
Des de comarques estem disposats a ajudar si realment tenim els recursos sobrants, cosa que dubto. Algú ha dit als mitjans que pobles com Riudecols, tenen restriccions d’aigua ja fa molts mesos?. Qui ha anat a portar-los aigua per paliar la manca dels recurs?. L’ACA a prestat la mateixa atenció a Riudecols que a Barcelona?.

Aquest cap de setmana s’ha produït a Horta de Sant Joan un referèndum entre els habitats del poble per decidir si estaven a favor o en contra de la instal·lació d’una parc eòlic al seu terme. Ha sortit que no per sort, encara que dubto que serveixi per alguna cosa, ja que l’Alcalde ja s’havia venut a l’empresa promotora i als beneficis econòmics que suposa vendre el paisatge a canvi de calers.

Tot plegat hem port a pensar que els de comarques “banyuts i pagar el beure” com es diu vulgarment. La solidaritat es un terme que entenc com una acció que ha de comportar alguna contrapartida o compensació a canvi de cedir una be o recurs sobrant. Aquí res de res.
Donem aigua a Barcelona dels nostres recursos, Ens deixem posar aerogeneradors per cobrir la necessitat energètica del país a canvi de que?. Jo us ho diré!, a canvi de destrossar el territori i el valor paisatgístic de moltes zones com pot ser la Terra Alta.
Us heu mirat el diagrama de distribució dels parcs eòlics al territori Català? Tots els parcs aprovats per la Generalitat estan a Tarragona i Lleida i un a la zona de la Costa Brava. Això si que es solidaritat!!!!

On es la solidaritat per part de la gent d’Osona per deixar que una línia elèctrica creu el seu territori per contribuir a cobrir la necessitat energètica de Barcelona i Catalunya en general. Ells no volen cedir a l’impacte de la MAT i els de les comarques del sud ens hem de deixar escampar per tot el territori molins i mes molins. D’això jo no en dic solidaritat.

Crec que si es vol que els de comarques realment contribuïm al creixement del país i molt especialment a la capital catalana i que ens deixem instal·lar parcs eòlics, cedim l’aigua, que ens creuin línies elèctriques, ... hauríem de percebre que tots els racons del territori son veritablement solidaris i que tots gaudim dels avantatges i que patim els greuges per igual. Que els greuges i els beneficis fossin reals i per tots, no sols pel municipi que es deixa posar els Aerogeneradors. Crec que hi han formules per fer que això sigui així, com pagar menys per l’energia elèctrica si al teu territori contribueix mes a produir-la. Tarragona en on mes contribuïm sense cap dubte (parcs eòlics, nuclears....).

Els reis del marketing

El passat Febrer vaig tenir la oportunitat d’anar a New York per primera vegada. Manhattan es el paradís del consum. El que no puguis comprar allí no ho podràs comprar enlloc. Totes les grans marques tenen unes botigues enormes i amb una marketing estudiat fins l’últim detall.

Que fan les empreses del nostre país per copiar models que funcionen, ja que tots els europeus que van a NY compren a totes les grans botigues de Manhattan, botigues de la NBA, Nike tower, etc...
Un exemple que hem va fer raonar es una botiga que hi ha a Times Square dels caramels de xocolata coberts amb una capa de diferents colors anomenats m&m’s. (Els depreciats Lacasitos d’aquí Espanya).
Aquesta botiga te unes dimensions molt grans amb uns grans caramels amb boca i ulls i dues cames i braços a l’entrada per enganxar als mes menuts. A l’interior i ha unes grans columnes cilíndriques transparents plenes de caramels, una per cada tipus o color. A sota hi ha unes palanques que et permeten dosificar les quantitats que vols per omplir-te la bossa de caramels. Pots agafar-ne de diferents llocs i barrejar-los. Finalment t’ho cobren a pes. Us puc garantir que encara que sols entris per mirar i conèixer la botiga, no es possible sortir d’allí sense una bossa de m&m’s.
Hi ha diferents capses de m&m’s ja envasades de múltiples formats i mides. Hi han els ja coneguts productes de merxandatge de samarretes, gorres, tasses i tots els clàssics. Hi ha dispensadors de caramels de tots tipus i tots molt atractius.

Tot es una gran festival de marketing que esta estudiat fins l’últim detall. Grans ninots per enganxar la canalla, molt color per fer-ho atractiu, tot estudiat!.

La meva reflexió es la següent: Com es que els nostres arxiconeguts mundialment Xupa Xups no han muntat una botiga semblant a Barcelona aprofitant la gran quantitat de visitants que rep la ciutat. Sols han posat al servei dels visitants la casa Batllò de la seva propietat per que pugui ser visitada per turistes pagant un preu bastant alt. Això son ingressos fàcils sense riscos !!.
Jo crec que una botiga estudiada a l’americana funcionaria i posaria als famosos caramels amb pal de nou a l’elit dels caramels. Actualment qui parla dels Xupa Xups, ningú !!. Sempre ens passa el mateix per manca de valentia empresarial i per por d’assolir riscos.
Una ciutat com Barcelona, que ja es un referent turístic internacional, necessita nous atractius. Potenciar els aspectes d’oci i compres a la ciutat.