AUTOPISTA AP7

Redactat 17/06/08

Ja fa mesos que l’empresa adjudicatària de l’autopista AP7 ens esta oferint un servei penós i tercermundista per una via ràpida de peatge (no pas barat) com es la AP7. Concretament hem refereixo al tram de Tarragona a Vilafranca en el que s’està realitzant el llargament reclamat tercer carril.

Els ha costat una eternitat cedir a les pressions ciutadanes i suposo i espero, que del govern, per que executessin el tercer carril en aquest tram. Mentre duren les obres ens ofereixen una via ràpida entre barreres de formigó i senyalització horitzontal de color groc, en la que fa por avançar un camió enganxat per un costat a una barrera de formigó i per una massa de ferro de grans dimensions per l’altre i moltes vegades trepitjant una ratlla amb una banda rugosa que fa soroll. Tot plegat mes apropiat per un videojoc que per una via real de pagament i vital pel trànsit d’aquest país.

Actualment hi ha molts trams que ja no saps per una has de passar: Línies blanques anul·lades, grogues que han perdut intensitat amb el pas dels temps i marca de repintat. Tot plegat una incertesa contínua que genera que no sàpigues en quin carril t’has de posar.
Per acabar-ho d’adobar, ahir la nit en sentit Tarragona em vaig trobar en molts trams obres de pavimentació, amb un escampall de cons per tot arreu que en alguns trams deixaven la circulació restringida a un sol carril.

El que mes m’indigna es que ens ofereixin una via en obres i en condicions lamentables al mateix preu que en les condicions normals. No entenc com tots plegats tolerem que ens segueixin cobrant la tarifa normal per una servei mes propi d’una esport de risc i de videojoc. Un servei que ofereix un tram de via limitat a velocitat màxima de 80 Km/h que els usuaris paguem per una via de 120 Km/h.

Si ABERTIS fos una empresa seriosa i amb ganes de millorar la seva imatge dins la societat hauria de rebaixar de forma automàtica els seus peatges a raó del servei ofert. Si ens ofereixen una servei limitat a 80 Km/h, que suposa un 33% de reducció respecte el límit establert pel codi de circulació en autopista, que ens rebaixin l’import del peatge del tram en la mateixa proporció. Aquesta seria una mesura honesta, que faria que els soferts i timats ciutadans ens sentíssim millor tractats per ABERTIS i que millores la percepció que tenim d’ella, que crec que es molt nefasta. Al menys la meva es que sols volen guanyar calers, independentment del que ofereixen. Tan els fa que hi hagin cues quilomètriques durant les famoses operacions sortida o tornada o que hi hagi dos carrils estrets entre barreres de formigó per circular. Ells segueixen aplicant la tarifa estandar i el usuari “a tragar i a callar” i a jugar a la consola com si estes en un videojoc, amb la diferència que al sofà de casa, un no es juga la vida però en una via com la AP7 actual si.

TURISME RURAL

Redactat: 16/06/2008

Aquest cap de setmana hem anat a visitar uns amics a Olot i ens hem allotjat a un establiment de turisme rural de Sant Joan Les Fonts. Una masia del segle XIV rehabilitada molt maca. L’entorn magnífic on es troba i el que ofereix la casa no justifica el preu segons el meu punt de vista.

Els mon rural del nostre país ens hem abocat a recuperar masies o cases antigues sota el paraigua del turisme rural. Entenc que la forma de poder aconseguir els diners per poder rehabilitar una masia es per destinar-la a turisme rural. La despesa que suposa es molt elevada i el fet de destinar-la a turisme rural suposa que a llarg termini es pugui recuperar la inversió i faciliti en molt casos que les entitats bancàries facilitin els préstec als propietaris per la rehabilitació. Moltes d’aquestes cases son utilitzades pels seus propietaris com a habitatge personal i part de la casa a allotjament. Els propietaris gaudeixen de la casa rehabilitada i condicionada i pretenen que els que hi anem per allotjar-nos-hi paguem la rehabilitació.

Em sembla excessiu que sigui igual o mes car el mateix servei (dormir i esmorzar) en una casa rural que en un hotel. Quina infraestructura suporta un allotjament de turisme rural?. Normalment no hi ha personal de servei, no hi ha recepció, no hi ha personal de manteniment i moltes vegades ni personal de neteja. Aquests serveis si que els te un hotel. La propietat fa la poca feina que cal fer. L’import d’un allotjament en un hotel te un cost que suporta pagar sous de personal i despeses dels serveis oferts. Un allotjament de turisme rural no ofereix res mes que un entorn idíl·lic, un entorn rural i para de comptar.
No hem sembla lògic ni normal que costi mes diners allotjar-se a turisme rural que a un hotel.

Solidaritat del territori

17/03/2008

Solidaritat del territori.

Avui he sentit al Sr Alcalde de Barcelona en referència a l’aigua que es portarà en vaixells cisterna des de Tarragona apel·lant a la solidaritat “Avui per tu i demà per mi”. Diu que potser en un futur altres llocs del territori passaran per alguna necessitat i se’ls haurà d’ajudar i Barcelona ho farà.
Des de comarques estem disposats a ajudar si realment tenim els recursos sobrants, cosa que dubto. Algú ha dit als mitjans que pobles com Riudecols, tenen restriccions d’aigua ja fa molts mesos?. Qui ha anat a portar-los aigua per paliar la manca dels recurs?. L’ACA a prestat la mateixa atenció a Riudecols que a Barcelona?.

Aquest cap de setmana s’ha produït a Horta de Sant Joan un referèndum entre els habitats del poble per decidir si estaven a favor o en contra de la instal·lació d’una parc eòlic al seu terme. Ha sortit que no per sort, encara que dubto que serveixi per alguna cosa, ja que l’Alcalde ja s’havia venut a l’empresa promotora i als beneficis econòmics que suposa vendre el paisatge a canvi de calers.

Tot plegat hem port a pensar que els de comarques “banyuts i pagar el beure” com es diu vulgarment. La solidaritat es un terme que entenc com una acció que ha de comportar alguna contrapartida o compensació a canvi de cedir una be o recurs sobrant. Aquí res de res.
Donem aigua a Barcelona dels nostres recursos, Ens deixem posar aerogeneradors per cobrir la necessitat energètica del país a canvi de que?. Jo us ho diré!, a canvi de destrossar el territori i el valor paisatgístic de moltes zones com pot ser la Terra Alta.
Us heu mirat el diagrama de distribució dels parcs eòlics al territori Català? Tots els parcs aprovats per la Generalitat estan a Tarragona i Lleida i un a la zona de la Costa Brava. Això si que es solidaritat!!!!

On es la solidaritat per part de la gent d’Osona per deixar que una línia elèctrica creu el seu territori per contribuir a cobrir la necessitat energètica de Barcelona i Catalunya en general. Ells no volen cedir a l’impacte de la MAT i els de les comarques del sud ens hem de deixar escampar per tot el territori molins i mes molins. D’això jo no en dic solidaritat.

Crec que si es vol que els de comarques realment contribuïm al creixement del país i molt especialment a la capital catalana i que ens deixem instal·lar parcs eòlics, cedim l’aigua, que ens creuin línies elèctriques, ... hauríem de percebre que tots els racons del territori son veritablement solidaris i que tots gaudim dels avantatges i que patim els greuges per igual. Que els greuges i els beneficis fossin reals i per tots, no sols pel municipi que es deixa posar els Aerogeneradors. Crec que hi han formules per fer que això sigui així, com pagar menys per l’energia elèctrica si al teu territori contribueix mes a produir-la. Tarragona en on mes contribuïm sense cap dubte (parcs eòlics, nuclears....).

Els reis del marketing

El passat Febrer vaig tenir la oportunitat d’anar a New York per primera vegada. Manhattan es el paradís del consum. El que no puguis comprar allí no ho podràs comprar enlloc. Totes les grans marques tenen unes botigues enormes i amb una marketing estudiat fins l’últim detall.

Que fan les empreses del nostre país per copiar models que funcionen, ja que tots els europeus que van a NY compren a totes les grans botigues de Manhattan, botigues de la NBA, Nike tower, etc...
Un exemple que hem va fer raonar es una botiga que hi ha a Times Square dels caramels de xocolata coberts amb una capa de diferents colors anomenats m&m’s. (Els depreciats Lacasitos d’aquí Espanya).
Aquesta botiga te unes dimensions molt grans amb uns grans caramels amb boca i ulls i dues cames i braços a l’entrada per enganxar als mes menuts. A l’interior i ha unes grans columnes cilíndriques transparents plenes de caramels, una per cada tipus o color. A sota hi ha unes palanques que et permeten dosificar les quantitats que vols per omplir-te la bossa de caramels. Pots agafar-ne de diferents llocs i barrejar-los. Finalment t’ho cobren a pes. Us puc garantir que encara que sols entris per mirar i conèixer la botiga, no es possible sortir d’allí sense una bossa de m&m’s.
Hi ha diferents capses de m&m’s ja envasades de múltiples formats i mides. Hi han els ja coneguts productes de merxandatge de samarretes, gorres, tasses i tots els clàssics. Hi ha dispensadors de caramels de tots tipus i tots molt atractius.

Tot es una gran festival de marketing que esta estudiat fins l’últim detall. Grans ninots per enganxar la canalla, molt color per fer-ho atractiu, tot estudiat!.

La meva reflexió es la següent: Com es que els nostres arxiconeguts mundialment Xupa Xups no han muntat una botiga semblant a Barcelona aprofitant la gran quantitat de visitants que rep la ciutat. Sols han posat al servei dels visitants la casa Batllò de la seva propietat per que pugui ser visitada per turistes pagant un preu bastant alt. Això son ingressos fàcils sense riscos !!.
Jo crec que una botiga estudiada a l’americana funcionaria i posaria als famosos caramels amb pal de nou a l’elit dels caramels. Actualment qui parla dels Xupa Xups, ningú !!. Sempre ens passa el mateix per manca de valentia empresarial i per por d’assolir riscos.
Una ciutat com Barcelona, que ja es un referent turístic internacional, necessita nous atractius. Potenciar els aspectes d’oci i compres a la ciutat.