Redactat 1/07/08
Aquest mes de juny ens hem empatxat de mostres de espanyolisme aferrissat amb un bombardeig continu de talibanisme espanyol. Aquesta es un estratègia d’una cadena de TV que tenia que amortitzar la morterada de diners que ha pagat pels drets del Europeu.
Espanya s’ha bolcat i s’ha apuntat a l’estratègia de CUATRO i degut als bons resultats de la selecció els ha sortit rodo.
El que hem tingut que viure dia rere dia és el que segurament ha passat als països que han arribat lluny al Euro 2008. Segur que el mateix ha succeït a Turquia, Rússia, Alemanya... Per tant ho accepto i ho entenc com una manifestació de país arrossegada per un fet que uneix a tots els ciutadans d’un país com es el futbol.
La diferencia es que aquest país esta format per molt territoris diferents que tenen sensibilitats diferents davant de les manifestacions patriòtiques i dels símbols de país com “La roja”, la selecció de tots els Espanyols.
Tot aquest sentiment de seguiment de la selecció de futbol, s’ha associat amb el lluir per tot arreu la samarreta de la selecció i enarborar la senyera espanyola. Fins aquí tot correcte i no gens diferent d’altres països representats en aquest europeu.
El mes molest i emprenyador de tot plegat per la meva sensibilitat mes catalana que espanyola es la caspa del senyor Camacho com a comentarista de CUATRO. Jo entenc com a col·laborador d’un equip de locutors un senyor del mon del futbol que pot aportar un valor afegit a les retransmissions, comentant aspectes tàctics, de moviment dels jugadors, etc. Aquesta feina l’ha fet a les mil meravelles i de forma elegant un senyor que es diu Quique Sanchez Flores. Aquest es un entrenador de futbol que parla amb propietat, afegeix dades tècniques a les retransmissions i parla be i de forma educada, sense afegir aspectes patriòtics que entenc sobrants. Amb el senyor Camacho, els aspectes tècnics passen a un segon pla i el que mes traspua, com les seves camises suades en èpoques passades d’entrenador, es el seu talibanisme espanyol. No discuteixo els seus coneixements, però si la seva forma de manifestar patriotisme i caspa hispànica quan la seva feina entenc que hauria de ser la d’aportar informació d’aspectes futbolístics.
Suposo que com a mi, ha molestat a molts d’altres que ens miràvem el futbol com un espectacle en el que sentíem simpatia per la selecció, sense icones (Raul, Cañizares, Albelda...) i gent del futbol, d’equip que ens cauen be. Aquest paio espatllava amb les seves frases patriòtiques, totes les simpaties que podessis sentir per la selecció.
Un dels aspectes que mes m’ha decebut és la poca valentia dels membres catalans de la selecció Espanyola. Cap d’ells s’ha atrevit a portar la normalitat a la selecció i a les manifestacions d’alegria durant la celebració. Cap d’ells s’ha atrevit a lligar-se una senyera Catalana a la cintura com si fos una faldilla com el que si que ha fet el Sergio Ramos amb la bandera d’Andalusia. Segur que les repercussions haguessin sigut molt grans en aquest cas. No ha succeït així en el cas del Sergio Ramos. Cap comentari al respecte, normalitat absoluta al fet de que portes la seva bandera.
Diferent hauria sigut de ben segur, que el Cesc, Xavi, Capdevila, haguessin portat una Senyera durant la celebració. Quin signe de normalitat mes maco i mes atrevit!! No ha estat així, quina llàstima!! Un altre oportunitat perduda per assolir la normalitat a Espanya i una decepció personal.
següent post↓ - siguiente post↓ - next post↓ - prochain post↓ - nächsten post↓
Suscribirse a:
Entradas (Atom)