Aquests dies s’està parlant als mitjans del Projecte de Llei del nou Codi Civil Català. Aquest Projecte inclou un article que obliga als pares de fills adoptats a dir-li als seus fills que són adoptats.
Hem sembla una atrocitat i autentica ingerència en els drets de les persones a la llibertat d’escollir. On queda la llibertat dels pares basada en els seus principis o ètica a dir als seus fills aquest tipus de coses?. On queda la llibertat de poder valorar per part dels pares si es apropiat o no pel seu fill que sàpiga aquesta informació o no?. On queda la llibertat dels pares de saber si aquesta informació li farà be o mal al seu fill?. On queda la llibertat dels pares de poder triar el millor moment de fer-ho, analitzant les circumstancies personals de la família, entorn del fill, edat, estat d’ànim...?
On arribarem!! Al pas que anem, aviat les lleis ens deixaran poc marge per poder triar i prendre decisions, d’acord amb els nostres principis, valors i educació. Tot estarà sotmès a normatives i lleis que ens diran si això o allò es pot fer i quan ho he de fer.
L’estat de dret basat en la llibertat de les persones cada vegada esta mes hipotecat i els que hi estem immensos tenim menys llibertats i els polítics triats pel poble intenten que el ciutadans siguem borregos que circulem pels camins marcats i pautats i com menys ens desviem del camí millor.
Hem sembla una atrocitat i autentica ingerència en els drets de les persones a la llibertat d’escollir. On queda la llibertat dels pares basada en els seus principis o ètica a dir als seus fills aquest tipus de coses?. On queda la llibertat de poder valorar per part dels pares si es apropiat o no pel seu fill que sàpiga aquesta informació o no?. On queda la llibertat dels pares de saber si aquesta informació li farà be o mal al seu fill?. On queda la llibertat dels pares de poder triar el millor moment de fer-ho, analitzant les circumstancies personals de la família, entorn del fill, edat, estat d’ànim...?
On arribarem!! Al pas que anem, aviat les lleis ens deixaran poc marge per poder triar i prendre decisions, d’acord amb els nostres principis, valors i educació. Tot estarà sotmès a normatives i lleis que ens diran si això o allò es pot fer i quan ho he de fer.
L’estat de dret basat en la llibertat de les persones cada vegada esta mes hipotecat i els que hi estem immensos tenim menys llibertats i els polítics triats pel poble intenten que el ciutadans siguem borregos que circulem pels camins marcats i pautats i com menys ens desviem del camí millor.
següent post↓ - siguiente post↓ - next post↓ - prochain post↓ - nächsten post↓
