BARCELONA WORLD, LLOCS DE FEINA DE QUINA MENA?

Una vegada se li ha donat llum verda al projecte BCN World amb l’escenificació del pacte entre CIU i PSC d’aquest fi de setmana la cosa esta feta.

S’apel·la per totes les parts i forces polítiques que calia escoltar la voluntat del territori i que el territori vol el projecte, que el necessita. Tots s’aferren a que al territori hi ha molt atur i que calen projectes com aquests per generar ocupació.

La voluntat del territori es basa en una enquesta realitzada a gent del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. D’un total de 400 persones enquestades de totes les edats, un 84% es mostraven favorables al projecte.
La qüestió és: Quin model de llocs de feina volem?. Ja se que fer aquesta reflexió des d’un punt de vista d’algú que te la sort de tenir feina és molt fàcil, però la reflexió és vàlida de totes formes. Quina és la tipologia de llocs de feina que crearà aquest projecte? Aquests llocs de feina proporcionaran sous dignes als contractats?

Jo crec que el perfil de llocs de feina que es generaran seran del ram de l’hostaleria: Cambrers, Cambreres de pisos, recepcionistes... Tot llocs de feina de perfil baix i amb tots els números de cobrar sous de misèria a canvi d’horaris esclaus i amb moltes hores laborals. Uns llocs de feina que difícilment permeten la conciliació de la vida laboral i la familiar. Uns lloc de feina molts d’ells, amb una alta activitat en caps de setmana i per tant absolutament incompatibles amb la vida de parella si el cònjuge fa un horari laboral de dilluns a divendres.

Crec que els polítics s’omplen la boca amb la quantitat de llocs de feina que es generaran sense anar més enllà i ser realistes del perfil de la oferta laboral que es generarà.  Uns llocs de feina de perfil baix, amb sous precàries i una alta dificultat de poder conciliar la vida laboral i familiar. Aquesta és la ocupació que volem al territori? Volem ser una societat de serveis orientada al turisme? Treballar tots en llocs de feina d’aquest àmbit amb tot el que representa?.


Esperar projectes inversors d’aquesta envergadura que sols els representa, seure a negociar les condicions que imposen els inversors, crec que és una postura còmoda per la classe política. Crec que es tracta més de lluitar perquè les empreses ja implantades i que volen créixer puguin fer inversions i que generin nous llocs de feina. Que empreses tecnològiques derivades de bones idees tinguin el capital per fer-se realitat. Que les empreses existents i noves generin feines de qualitat i que potser no inicialment representaran sous alts, però potser en un futur si seran sous dignes, ocupats per persones amb estudis i qualificades. Aquesta hauria de ser la lluita de les institucions i polítics del país i tinc la sensació de que no ho es.

següent post↓ - siguiente post↓ - next post↓ - prochain post↓ - nächsten post↓

0 comentarios: